15 January 2007

Quan no esperes res


Hi ha silencis indescriptibles que per la rutina del dia a dia no paro a valorar i sovint trobo o busco massa excuses per evadir-me de les pauses del que podríem dir tan sols contemplar. El cel, els estels, el mar, la muntanya... o tu, per exemple, mentre dorms. És un silenci sepulcral, captivador. I mentre sento la teva respiració penso que és un moment que em permet reflexionar. Però són tantes i tantes coses que em costa agafar-les per resumir-les. És una sensació de plenitud, descans, felicitat i un moment personal tan fascinador que em permet gaudir d'un altre tu que m'encanta.