Vas sortir a cantar i vaig pensar en com t'agrada la música i en com tens aquest sentiment musical que no és genètic. Com l'envejo! Et veia entre el grup, al mig, però tu no perquè tenies la vista dispersa ja que molts pares us estaven observant. A mi però, em feies sentir feliç com a pare perquè sé que tens unes facilitats innates per la música. Ens ho demostren tan sovint a casa que ens fascines i per això ens agradaria apuntar-te a classes de música a partir del curs que ve. Vas sortir disfressat de negre amb gotes d'aigua, formant part de l'espectacle, amb una il·lusió i timidesa que em va captivar. Per això vaig tenir un munt de pensaments que gairebé no em permetien ni escoltar la música que cantàveu i va ser un moment molt especial, il·lusionant i emocionant. Així crec que ens sentim tots els qui t'envoltem just tres anys després.
08 May 2008
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
1 comment:
Gràcies Eduard, a mi també m'ha agradat trobar-me amb la teva exquisita sensibilitat. Estic segura que els nostres camins es tornaran a creuar.
Bàrbara
Post a Comment