A vegades em parles de l'exigència com a pare i m'agrada escoltar-te mentre intentes trobar el punt just entre tu i jo, amb el teu caràcter que lògicament cada vegada sobresurt més. Dialoguem per intentar acabar trobar-nos, almenys això és el que m'agrada. Per a mi, sovint no és fàcil definir aquest equilibri mesurat i no només amb tu sinó amb tot el que faig dia a dia. Però la teva personalitat va agafant forma i, en ocasions, em deixa sorprès de tan ràpid com avança. Accions i reaccions que ens apropen i ens allunyen. I a mida que va passant el temps, em demostres com saps acompanyar el teu germà en aquest trajecte en el qual potser he estat massa exigent amb tu. Però saps, tens una virtut inqüestionable, sempre hi has estat. I ho has fet molt bé i em fas sentir orgullós de tu com a pare i com a germà gran.
