Alliberar-se amb la música

L'altre dia, mentre desfilaves sol dalt de la passarel·la, em vaig emocionar de veure com desprenies tanta felicitat. Surt del teu interior aquesta passió per la música i el ball; sembla com si vulguessis transmetre el millor de tu amb aquestes representacions improvisades. Quan ho fas, també em dóna la impressió de com si et vulguessis alliberar per deixar-te anar i no pensar en res més que en ballar. És com màgic veure't en aquest estadi en el qual sembla que tens un do innat. Ho veiem tots. I ningú t'ensenya com ho has de fer: surt del teu interior tot aquest talent. I això encara m'agrada més i ho fa més pur. És per això que no em cansaria de mirar-te mentre intentes anar al ritme de la música. M'agrada aquest sentiment!

Ja són sis anys després

Han passat ja sis anys. Quantes emocions! I coses per explicar-te. És una barreja de records, sentiments i esperança que tot continuï avançant. Anem creixent junts tots i la teva personalitat va brotant, formant-se, i cada vegada més teva. Continuo mirant el mapa de tant en tant, com resseguint el trajecte i intentant valorar aquest viatge que va ser tan fascinant. Tan únic per a nosaltres. Sempre venen els bons records, també es manté el camí d'esperança i dificultats que vam traçar, i aquelles primeres vegades de tot, que són ja inesborrables. Enmig del mapa, recordo el preludi de la primavera, la fi de les nevades, la humilitat dels rostres i la duresa del territori. Evoco com si fos avui un panorama amb poc futur, tons de cel gris i negres nits però en aquest ambient emergia la "llum" de la nostra esperança traduïda en amor i estima.

Pensaments heretats

He pensat molt en tu aquests dies i tenia ganes d'escriure les emocions que em passaven pel cap. Hi ha moments que conviden a fer-ho, per dolents que siguin, i que també et serveixen per valorar les coses encara més bones que ens passen en aquesta vida. El que tu moltes vegades em transmets, m'evoca la infantesa i els records de tenir algú al costat quan més ho necessites. Són les llavors que passen de pares a fills en els cicles de la vida i que van teixint les generacions. Em quedo en els més humans, en els que ens han d'ajudar en les nostres vides; des del dia a dia als plans de futur. A vegades, encara que no sembli fàcil, junts ho intentem sempre amb la predisposició d'anar saltant els obstacles i tu sempre hi poses la llum per aconseguir-ho. Com l'altre dia que no vam parar de córrer i caminar pel Barri Vell buscant superar-nos i gaudir del millor que ens dóna la nostra ciutat. Disfrutàvem d'una posta de sol radiant de primavera.

Converses abans dels somnis

Et velia feliç aquella nit just abans d'anar a dormir. Em transmeties felicitat. Després de la lectura, en certa manera parlàvem del teu propi conte, de com ens imaginavem què feies tu i què feiem nosaltres la primera vegada que ens vam veure. Com si volguéssim posar lletra a les primeres imatges del primer dia. Sempre ho recordarem. Com tots els pares. I t'agradava que t'ho expliqués. I a mí, també em feia feliç avançar en el temps enrere i evocar aquells moments. Amb les teves preguntes inesperades i que han de trobar resposta per explicar les emocions, sentiments i il·lusions. Encara ara sembla un somni fet real. Gràcies.