Ràbia contra la impotència

No tots els infants tenen la felicitat que es mereixen. No tots els infants poden aspirar al món que els hauríem d'oferir. No tots els infants estan ben alimentas, cuidats i tenen l'amor necessari. Penses en la teva felicitat i et recomforta. Però si deixes de personalitzar, és quan has d'afagar aire, reclamar una calma mental absoluta i quedar-te en blanc per assumir la crua realitat de milions de nens que podríem dir que tan sols estan a milers de quilòmetres dins aquest gran univers. El Planeta tampoc és tan gran però tens la sensació que és immens quan no saps ni per on començar quan hi ha imatges que et deixen a zero i et fan sentir impotent, trist, desil·lusionat i saps que la teva ràbia no et permet ni somiar.

La gran satisfacció de tenir-te

Segurament mai s'acaba de tenir tota la recompensa. Segurament mai es pot estar satisfet del tot. Però la gran satisfacció de tenir-te i de veure't ara mateix mentre dorms, descanses, és un plaer indescriptible. És un silenci imponent. Respires lentament i a cada batec que sento intento acompanyar-lo per respirar junts. Per sentir junts aquest silenci tendre, fràfil però que em serveix per evadir-me i pensar en voler sentir la màxima felicitat. Una vegada més tinc la por de no trobar les paraules adients. Intento escoltar el meu cor i pensar per ell. Per una vegada, no vull la racionalitat mental sinó que parlin els meus sentiments. I tot, gràcies a tu per ser aquí i donar-nos tot el que tens.

La teva absència

Ara no hi ets i et trobo a faltar. He vist el teu osset preferit al teu llit i ràpidament he pensat en tu. En la teva manera d'agafar-lo, abraçar-lo i com li fas petons quan li diem que s'ha de quedar a vigilar el teu llit. El teu osset és un vincle indestructible des del primer dia que et vam veure i aquestes sensacions sempre seran les nostres que, algun dia, amb tota la tendresa del món t'explicarem a cau d'orella.