Em va agradar la conversa que vam tenir anit. No t'esperava per parlar després dels contes que vam llegir damunt del llit. Són portes visuals que vas obrint a mida que vas creixent i que nosaltres hem d'anar-te ajudant. Ens espera un llarg camí però junts ens anem unint a mida que valorem la nostra família a través dels pensaments. I sempre dibuixes somriures que m'agraden, com si tinguessis una predisposició especial a tot el que ens espera. M'agrada i em fa feliç, ens fa més feliços a tots i és la base de l'esperança que sempre hem tingut. I nosaltres sempre hi hem de ser perquè notis la nostra mà a la teva esquena. Continuem avançant junts.

Orgull

A vegades em parles de l'exigència com a pare i m'agrada escoltar-te mentre intentes trobar el punt just entre tu i jo, amb el teu caràcter que lògicament cada vegada sobresurt més. Dialoguem per intentar acabar trobar-nos, almenys això és el que m'agrada. Per a mi, sovint no és fàcil definir aquest equilibri mesurat i no només amb tu sinó amb tot el que faig dia a dia. Però la teva personalitat va agafant forma i, en ocasions, em deixa sorprès de tan ràpid com avança. Accions i reaccions que ens apropen i ens allunyen. I a mida que va passant el temps, em demostres com saps acompanyar el teu germà en aquest trajecte en el qual potser he estat massa exigent amb tu. Però saps, tens una virtut inqüestionable, sempre hi has estat. I ho has fet molt bé i em fas sentir orgullós de tu com a pare i com a germà gran.

Un dia especial, màgic

Avui és un dia especial, el definiria màgic. Quatre anys després de la nostra arribada sembla que ha passat molt temps, però també és un contrast especial perquè sembla que va ser fa pocs mesos, amb una unió que ja és com si no tingués un abans. És un dia festiu que ajuda a anar evocant els records dels inicis dels nostres vincles i el retorn a casa, amb la sorpresa de l'espera de tota la família quan vam arribar a l'aeroport. Ara, mentre dorms, pensava en com va començar tot, amb emoció, de qui vam trobar en el nostre camí, amb agraïment, i de com ens hem anat lligant com a família, amb sentiment. Tot té una química especial per a nosaltres, amb la memòria posada sempre en els bons moments dels records i l'esperança del futur posada en la il·lusió. Per això avui és un dia molt especial, com si fos màgic. I m'encanta tenir aquest estat d'ànim gràcies a tu.

Caminant amb el temps

Feia dies que volia trobar aquest moment després d'un cert temps, tot i que em costava definir les sensacions, que es barrejaven amb certs temors també. Les il·lusions es mantenen, però cada vegada són diferents. Els records continuen mentre avancem junts i pensem en continuar-ho fent. M'agraden moltes coses d'aquest nostre trajecte, tot i que és necessari anar ensopegant pel camí. Moltes vegades voldria aturar el temps, com si volgués que passes més lentament, però és inevitable que així sigui. Mentrestant, penso en la teva enorme vitalitat i com has sabut sobreposar-te sense ser-ne conscient i et donc les gràcies perquè ens permets a tots nosaltres, els qui més t'estimem, que ho podem compartir.

Entre l'amor i l'aprenentatge

Resumir tot un curs amb poques paraules és complicat. És un cúmul d'experiències que cal classificar i traslladar als pares perquè se'n facin una idea de la progressió del seu fill. La professora té el repte de catalogar cada nen i enfocar als seus fares quins són els punts destacables i tous, quan aquests ja els sabem. En el teu cas no va ser cap sorpresa perquè ja sabíem què ens passaria. Però vaig sentir una il·lusió especial quan va arribar l'hora de parlar de la teva progressió. Els pares i mares sempre volem sentir-nos orgullosos i quan vas preparat per rebre altres imputs és una sensació especial. Però tot i això, quan va ser el moment de parlar de l'estima, la valoració va ser molt favorable i va ser especial. És la màgia d'un moment, d'un curs, d'una trajectòria i la d'una vida. I es pot calcular el nivell d'aprenentatge però no l'amor, l'afecte i la vitalitat. Creix.

Transportant-me

Vas sortir a cantar i vaig pensar en com t'agrada la música i en com tens aquest sentiment musical que no és genètic. Com l'envejo! Et veia entre el grup, al mig, però tu no perquè tenies la vista dispersa ja que molts pares us estaven observant. A mi però, em feies sentir feliç com a pare perquè sé que tens unes facilitats innates per la música. Ens ho demostren tan sovint a casa que ens fascines i per això ens agradaria apuntar-te a classes de música a partir del curs que ve. Vas sortir disfressat de negre amb gotes d'aigua, formant part de l'espectacle, amb una il·lusió i timidesa que em va captivar. Per això vaig tenir un munt de pensaments que gairebé no em permetien ni escoltar la música que cantàveu i va ser un moment molt especial, il·lusionant i emocionant. Així crec que ens sentim tots els qui t'envoltem just tres anys després.

Les teves abraçades

M'agrada quan em sorprens amb les teves llargues abraçades. Les més tendres són quan te'n vas a dormir, quan ja sembla que no et queden energies i els ulls no responen a les teves forces. Encara necessites balancejar-te per dormir i la teva cantarella cada vegada té una veu més aguda, però manté el fil melòdic de sempre. Mentrestant agafes el teu gos de peluix preferit i el seu color blanc es barreja amb el del teu cabell. És un petit ritual de llargs instants per a mi amb la calidesa de la nit que ens acompanya.