Feia temps que no et deia res i no perquè no hi pensi sinó que pot ser el destí volia que fos així. Passa el temps cada vegada més ràpid per tots dos: Un més gran i un més vell. Però l'estima es manté intacte en aquestes nostres vides, junts amb el pas del temps, i amb les experiències que vivim i que més ens agraden. Recordem els bons i mals moments que ens han marcat però sempre ho fem amb l'esperança de mantenir els nostres vincles.
Et fas gran, jo també. I els nostres ritmes ja van a una altra velocitat. Creix. Fes-te gran i continua en la meva ment. Perquè t'estimo. I t'ho he de dir i escriure mentre el temps vagi passant.
No comments:
Post a Comment