14 April 2011

Pensaments heretats


He pensat molt en tu aquests dies i tenia ganes d'escriure les emocions que em passaven pel cap. Hi ha moments que conviden a fer-ho, per dolents que siguin, i que també et serveixen per valorar les coses encara més bones que ens passen en aquesta vida. El que tu moltes vegades em transmets, m'evoca la infantesa i els records de tenir algú al costat quan més ho necessites. Són les llavors que passen de pares a fills en els cicles de la vida i que van teixint les generacions. Em quedo en els més humans, en els que ens han d'ajudar en les nostres vides; des del dia a dia als plans de futur. A vegades, encara que no sembli fàcil, junts ho intentem sempre amb la predisposició d'anar saltant els obstacles i tu sempre hi poses la llum per aconseguir-ho. Com l'altre dia que no vam parar de córrer i caminar pel Barri Vell buscant superar-nos i gaudir del millor que ens dóna la nostra ciutat. Disfrutàvem d'una posta de sol radiant de primavera.