L'amor en temps de Coronavirus

Arriba el COVID-19 i tens la sensació que ens posa a prova. Et fa tornar a l'essència de la vida. A compartir la vida de prop, a retrovar-te, valorar-te i envoltar-te dels qui tens a casa. Els qui més estimes. El dia està plens de petits moments i es pot dir que mai ens havia passat haver d'adaptar-nos tan ràpid a una situació tan preocupant com aquesta. 

M'agrada estar amb tu i compartir aquests moments. Tens hores per pensar i valorar que ja han passat molts anys. Sembla que no pugui ser que tot hagi passat i passi tan ràpid. És com una pausa necessària al ritme frenètic que tots portem i que poques vegades tenir temps per frenar. També et fa sentir estrany: Moments de patiment i alhora per valorar el que som, on estem i què tenim. Ens sentim dèbils i al mateix protegits mentre hi ha moltes persones al món que pateixen per aquesta pandèmia i és d'admirar la lluita dia rere dia i nit rere nit del professionals de la medicina i la sanitat per curar els malalts i frenar l'expansió del Coronavirus. Mentre ens hi trobem i guardarem els bons moments, desitjo que passi ràpid aquesta "pesta" del segle XXI. 

T'estimo.

Tot va ràpid

Una sessió de fotografies com a model per a l'artista Cristina Fontsaré serveix per reflexionar durant unes hores, a Bàscara, per valorar que el temps, tot, va massa ràpid. Un dia de calma d'estiu per gaudir del moment de relax que transmet la casa de Can Gustà. 

Les imatges tan especials que capta l'artista volen relfexionar la teva adolescència als 15 anys. Des de la curta distància, se'm va estrany veure com de veloç ha corregut el temps. Ja ho sabia. Però sempre hi ha moments, instants i situacions que t'ho confirmen. Són unes hores de nostàlgia. El sentiment del pas d'una vida d'amor i estima viscuda junts. 14 + 1.

Actitud d'amor intacta

Feia temps que no et deia res i no perquè no hi pensi sinó que pot ser el destí volia que fos així. Passa el temps cada vegada més ràpid per tots dos: Un més gran i un més vell. Però l'estima es manté intacte en aquestes nostres vides, junts amb el pas del temps, i amb les experiències que vivim i que més ens agraden. Recordem els bons i mals moments que ens han marcat però sempre ho fem amb l'esperança de mantenir els nostres vincles. 

Et fas gran, jo també. I els nostres ritmes ja van a una altra velocitat. Creix. Fes-te gran i continua en la meva ment. Perquè t'estimo. I t'ho he de dir i escriure mentre el temps vagi passant. 

Alliberar-se amb la música

L'altre dia, mentre desfilaves sol dalt de la passarel·la, em vaig emocionar de veure com desprenies tanta felicitat. Surt del teu interior aquesta passió per la música i el ball; sembla com si vulguessis transmetre el millor de tu amb aquestes representacions improvisades. Quan ho fas, també em dóna la impressió de com si et vulguessis alliberar per deixar-te anar i no pensar en res més que en ballar. És com màgic veure't en aquest estadi en el qual sembla que tens un do innat. Ho veiem tots. I ningú t'ensenya com ho has de fer: surt del teu interior tot aquest talent. I això encara m'agrada més i ho fa més pur. És per això que no em cansaria de mirar-te mentre intentes anar al ritme de la música. M'agrada aquest sentiment!

Ja són sis anys després

Han passat ja sis anys. Quantes emocions! I coses per explicar-te. És una barreja de records, sentiments i esperança que tot continuï avançant. Anem creixent junts tots i la teva personalitat va brotant, formant-se, i cada vegada més teva. Continuo mirant el mapa de tant en tant, com resseguint el trajecte i intentant valorar aquest viatge que va ser tan fascinant. Tan únic per a nosaltres. Sempre venen els bons records, també es manté el camí d'esperança i dificultats que vam traçar, i aquelles primeres vegades de tot, que són ja inesborrables. Enmig del mapa, recordo el preludi de la primavera, la fi de les nevades, la humilitat dels rostres i la duresa del territori. Evoco com si fos avui un panorama amb poc futur, tons de cel gris i negres nits però en aquest ambient emergia la "llum" de la nostra esperança traduïda en amor i estima.

Pensaments heretats

He pensat molt en tu aquests dies i tenia ganes d'escriure les emocions que em passaven pel cap. Hi ha moments que conviden a fer-ho, per dolents que siguin, i que també et serveixen per valorar les coses encara més bones que ens passen en aquesta vida. El que tu moltes vegades em transmets, m'evoca la infantesa i els records de tenir algú al costat quan més ho necessites. Són les llavors que passen de pares a fills en els cicles de la vida i que van teixint les generacions. Em quedo en els més humans, en els que ens han d'ajudar en les nostres vides; des del dia a dia als plans de futur. A vegades, encara que no sembli fàcil, junts ho intentem sempre amb la predisposició d'anar saltant els obstacles i tu sempre hi poses la llum per aconseguir-ho. Com l'altre dia que no vam parar de córrer i caminar pel Barri Vell buscant superar-nos i gaudir del millor que ens dóna la nostra ciutat. Disfrutàvem d'una posta de sol radiant de primavera.

Converses abans dels somnis

Et velia feliç aquella nit just abans d'anar a dormir. Em transmeties felicitat. Després de la lectura, en certa manera parlàvem del teu propi conte, de com ens imaginavem què feies tu i què feiem nosaltres la primera vegada que ens vam veure. Com si volguéssim posar lletra a les primeres imatges del primer dia. Sempre ho recordarem. Com tots els pares. I t'agradava que t'ho expliqués. I a mí, també em feia feliç avançar en el temps enrere i evocar aquells moments. Amb les teves preguntes inesperades i que han de trobar resposta per explicar les emocions, sentiments i il·lusions. Encara ara sembla un somni fet real. Gràcies.

Vibrant amb les notes del Jazz

Sonen les notes de jazz al teu equip de música i em dius: "M'agrada molt el jazz!" I a mi m'agrada que t'agradi. La música d'Artie Shaw ens transporta i ens fa més divertida aquesta migdiada d'un dissabte fred de tardor. No he vist quan m'agafaves els cedés però ara ja te'ls has instal·lat a la teva habitació. Si vas posant jazz, em guanyaràs. És un "feeling" especial. Tu balles i et mous amb elegància i jo vaig recordant com es va estirant el teu cos i com s'ha anat transformant la teva habitació a mida de la teva edat. Et mous amb gràcia, com sempre, i jo, com sempre, envejant els bons ballarins. Tant que m'agrada la música i el ritme i el cos que mai m'acompanyaran com a tu. Tens un encant especial quan balles que espero que el tinguis per sempre més. Així, quan ballis, jo podré contemplar-te i evadir-me en els records i pensaments.

Satisfacció

Sovint imagines la família més unida del que pugui semblar. Els vincles establerts són ben forts i molt fràgils alhora però existeixen. Recomforten. Són com dosis d'esperances i ajuden a gaudir dels petits moments que ens donen les satisfaccions quotidianes. Quan dubtes, quan no estàs segur, quan et sents intraquil o potser et sents desorientat, saps que sempre hi ha un nord, que t'obliga a ser-hi i amb totes les teves forces. Com produc te del destí que arriba per donar-te forces. Ales per lluitar contra el vent i saber que hi ha un trajecte que és el que realment t'aporta més a la vida. Aquests dies han existit alguns moments que m'han fet sentir orgullosos de vosaltres i la recompensa aporta una penitud immensa. Avancem junts, com sempre, i més forts. Per això us ho vull agrair.

Notes de melodia a les nostres vides

Em va emocionar l’altre dia veure’t cantar amb l’afició que ho feies. Dalt de l’encenari, amb la claror dels focus i envoltat d’altres nens i nenes, et veia feliç de trobar-te en una activitat que portes a dins. Tu cantaves i jo t’imaginava, després de molt temps de veure’t cantar a casa amb tanta afició. Hores i hores disfressat amb qualsevol cosa, estirat, i posant veu a les cançons dels cedés que ja et coneixes a la perfecció de tant posar-les. Aquests moments són com la música de la teva personalitat, amb un dot innat que jo mai tindré però m’agrada que tu el tinguis per a la música. La música és com la melodia de les nostres vides i per això la necessitem. A mi m’agrada molt aquest sentiment que em i ens transmets tan sovint que t’ho agrairé sempre. Són notes de felicitat.

Conversa

Em va agradar la conversa que vam tenir anit. No t'esperava per parlar després dels contes que vam llegir damunt del llit. Són portes visuals que vas obrint a mida que vas creixent i que nosaltres hem d'anar-te ajudant. Ens espera un llarg camí però junts ens anem unint a mida que valorem la nostra família a través dels pensaments. I sempre dibuixes somriures que m'agraden, com si tinguessis una predisposició especial a tot el que ens espera. M'agrada i em fa feliç, ens fa més feliços a tots i és la base de l'esperança que sempre hem tingut. I nosaltres sempre hi hem de ser perquè notis la nostra mà a la teva esquena. Continuem avançant junts.

Orgull

A vegades em parles de l'exigència com a pare i m'agrada escoltar-te mentre intentes trobar el punt just entre tu i jo, amb el teu caràcter que lògicament cada vegada sobresurt més. Dialoguem per intentar acabar trobar-nos, almenys això és el que m'agrada. Per a mi, sovint no és fàcil definir aquest equilibri mesurat i no només amb tu sinó amb tot el que faig dia a dia. Però la teva personalitat va agafant forma i, en ocasions, em deixa sorprès de tan ràpid com avança. Accions i reaccions que ens apropen i ens allunyen. I a mida que va passant el temps, em demostres com saps acompanyar el teu germà en aquest trajecte en el qual potser he estat massa exigent amb tu. Però saps, tens una virtut inqüestionable, sempre hi has estat. I ho has fet molt bé i em fas sentir orgullós de tu com a pare i com a germà gran.

Un dia especial, màgic

Avui és un dia especial, el definiria màgic. Quatre anys després de la nostra arribada sembla que ha passat molt temps, però també és un contrast especial perquè sembla que va ser fa pocs mesos, amb una unió que ja és com si no tingués un abans. És un dia festiu que ajuda a anar evocant els records dels inicis dels nostres vincles i el retorn a casa, amb la sorpresa de l'espera de tota la família quan vam arribar a l'aeroport. Ara, mentre dorms, pensava en com va començar tot, amb emoció, de qui vam trobar en el nostre camí, amb agraïment, i de com ens hem anat lligant com a família, amb sentiment. Tot té una química especial per a nosaltres, amb la memòria posada sempre en els bons moments dels records i l'esperança del futur posada en la il·lusió. Per això avui és un dia molt especial, com si fos màgic. I m'encanta tenir aquest estat d'ànim gràcies a tu.

Caminant amb el temps

Feia dies que volia trobar aquest moment després d'un cert temps, tot i que em costava definir les sensacions, que es barrejaven amb certs temors també. Les il·lusions es mantenen, però cada vegada són diferents. Els records continuen mentre avancem junts i pensem en continuar-ho fent. M'agraden moltes coses d'aquest nostre trajecte, tot i que és necessari anar ensopegant pel camí. Moltes vegades voldria aturar el temps, com si volgués que passes més lentament, però és inevitable que així sigui. Mentrestant, penso en la teva enorme vitalitat i com has sabut sobreposar-te sense ser-ne conscient i et donc les gràcies perquè ens permets a tots nosaltres, els qui més t'estimem, que ho podem compartir.

Entre l'amor i l'aprenentatge

Resumir tot un curs amb poques paraules és complicat. És un cúmul d'experiències que cal classificar i traslladar als pares perquè se'n facin una idea de la progressió del seu fill. La professora té el repte de catalogar cada nen i enfocar als seus fares quins són els punts destacables i tous, quan aquests ja els sabem. En el teu cas no va ser cap sorpresa perquè ja sabíem què ens passaria. Però vaig sentir una il·lusió especial quan va arribar l'hora de parlar de la teva progressió. Els pares i mares sempre volem sentir-nos orgullosos i quan vas preparat per rebre altres imputs és una sensació especial. Però tot i això, quan va ser el moment de parlar de l'estima, la valoració va ser molt favorable i va ser especial. És la màgia d'un moment, d'un curs, d'una trajectòria i la d'una vida. I es pot calcular el nivell d'aprenentatge però no l'amor, l'afecte i la vitalitat. Creix.

Transportant-me

Vas sortir a cantar i vaig pensar en com t'agrada la música i en com tens aquest sentiment musical que no és genètic. Com l'envejo! Et veia entre el grup, al mig, però tu no perquè tenies la vista dispersa ja que molts pares us estaven observant. A mi però, em feies sentir feliç com a pare perquè sé que tens unes facilitats innates per la música. Ens ho demostren tan sovint a casa que ens fascines i per això ens agradaria apuntar-te a classes de música a partir del curs que ve. Vas sortir disfressat de negre amb gotes d'aigua, formant part de l'espectacle, amb una il·lusió i timidesa que em va captivar. Per això vaig tenir un munt de pensaments que gairebé no em permetien ni escoltar la música que cantàveu i va ser un moment molt especial, il·lusionant i emocionant. Així crec que ens sentim tots els qui t'envoltem just tres anys després.

Les teves abraçades

M'agrada quan em sorprens amb les teves llargues abraçades. Les més tendres són quan te'n vas a dormir, quan ja sembla que no et queden energies i els ulls no responen a les teves forces. Encara necessites balancejar-te per dormir i la teva cantarella cada vegada té una veu més aguda, però manté el fil melòdic de sempre. Mentrestant agafes el teu gos de peluix preferit i el seu color blanc es barreja amb el del teu cabell. És un petit ritual de llargs instants per a mi amb la calidesa de la nit que ens acompanya.

El referent necessari

Sempre hi ests i no cal esperar els bons moments; per això moltes vegades, quan dorms, tinc la sensació que he de protegir-te. Vas progressant a la teva vida amb molta vitalitat i tendresa, mentre l'àlbum cada vegada es va omplint de més imatges teves entre nosaltres. Tenim més lligams i vincles que ens enforteixen. Inconscientment, els teus inicis ja no semblen tenir un abans i un després sinó un sempre.

Quan sempre faltarà algú

Les absències inesperades condicionen les nostres vides. Els records marquen el present i tindran continuïtat en el futur de la relació entre pares i fills. És difícil saber trobar les paraules adients i els gestos més oportuns, quan ningú n'estava preparat. Però és emocionant les respostes que obtens quan afrontes la realitat, que acabes convertint en un conte de tendresa entre llàgrimes. La seva infantesa és un bàlsam d'esperança que ens condicionen i ens serveixen de suport per transformar els nostres pensaments. Sort d'ells, que sempre hi són.

El somriure de sempre

Moltes vegades un somriure inesperat ajuda a comprendre que hi ha coses més importants a la vida que no emmagatzemar preocupacions qüotidianes. Calculat a la balança més personal, el pes sempre hauria de tenir un mateix resultat. Però moltes vegades no divisem aquest registre perquè no estem preparats. Per això deixem escapar les ocasions que més tard acabem lamentant-nos. I sempre és així perquè no ens podem enganyar a nosaltres mateixos. Si ho fem, perdem encara més.