Un Tot Sant per recordar l'àvia Rosa

 Avui és un dia per al record. Tot Sants i el primer sense l'avia Rosa. Tant que te l'estimaves. Tant que t'estimava. Ens va deixar el dia de la mare i avui era un bon dia per recordar-la i com per culpa del Coronavirus ens va haver de deixar. Una marxa molt dura, cruel, i que ens va posar a prova. Ningú s'ho mereixia aquell adéu tan silenció, trist i inhumà. Han passat uns mesos i encara costa tant... Però els records són els que han de perdurar en el temps, com la flor blanca d'avui. Continuem patint els efectes de la Covid-19 i ara com a la primavera gairebé. Per tant, hem ser respectuosos, valents i seguir units amb amor i respecte per totes aquelles persones que, com l'àvia, van marxar a l'espera de la tan desitjada i necessària vacuna.

L'amor en temps de Coronavirus

Arriba el COVID-19 i tens la sensació que ens posa a prova. Et fa tornar a l'essència de la vida. A compartir la vida de prop, a retrovar-te, valorar-te i envoltar-te dels qui tens a casa. Els qui més estimes. El dia està plens de petits moments i es pot dir que mai ens havia passat haver d'adaptar-nos tan ràpid a una situació tan preocupant com aquesta. 

M'agrada estar amb tu i compartir aquests moments. Tens hores per pensar i valorar que ja han passat molts anys. Sembla que no pugui ser que tot hagi passat i passi tan ràpid. És com una pausa necessària al ritme frenètic que tots portem i que poques vegades tenir temps per frenar. També et fa sentir estrany: Moments de patiment i alhora per valorar el que som, on estem i què tenim. Ens sentim dèbils i al mateix protegits mentre hi ha moltes persones al món que pateixen per aquesta pandèmia i és d'admirar la lluita dia rere dia i nit rere nit del professionals de la medicina i la sanitat per curar els malalts i frenar l'expansió del Coronavirus. Mentre ens hi trobem i guardarem els bons moments, desitjo que passi ràpid aquesta "pesta" del segle XXI. 

T'estimo.

Tot va ràpid

Una sessió de fotografies com a model per a l'artista Cristina Fontsaré serveix per reflexionar durant unes hores, a Bàscara, per valorar que el temps, tot, va massa ràpid. Un dia de calma d'estiu per gaudir del moment de relax que transmet la casa de Can Gustà. 

Les imatges tan especials que capta l'artista volen relfexionar la teva adolescència als 15 anys. Des de la curta distància, se'm va estrany veure com de veloç ha corregut el temps. Ja ho sabia. Però sempre hi ha moments, instants i situacions que t'ho confirmen. Són unes hores de nostàlgia. El sentiment del pas d'una vida d'amor i estima viscuda junts. 14 + 1.

Actitud d'amor intacta

Feia temps que no et deia res i no perquè no hi pensi sinó que pot ser el destí volia que fos així. Passa el temps cada vegada més ràpid per tots dos: Un més gran i un més vell. Però l'estima es manté intacte en aquestes nostres vides, junts amb el pas del temps, i amb les experiències que vivim i que més ens agraden. Recordem els bons i mals moments que ens han marcat però sempre ho fem amb l'esperança de mantenir els nostres vincles. 

Et fas gran, jo també. I els nostres ritmes ja van a una altra velocitat. Creix. Fes-te gran i continua en la meva ment. Perquè t'estimo. I t'ho he de dir i escriure mentre el temps vagi passant. 

Alliberar-se amb la música

L'altre dia, mentre desfilaves sol dalt de la passarel·la, em vaig emocionar de veure com desprenies tanta felicitat. Surt del teu interior aquesta passió per la música i el ball; sembla com si vulguessis transmetre el millor de tu amb aquestes representacions improvisades. Quan ho fas, també em dóna la impressió de com si et vulguessis alliberar per deixar-te anar i no pensar en res més que en ballar. És com màgic veure't en aquest estadi en el qual sembla que tens un do innat. Ho veiem tots. I ningú t'ensenya com ho has de fer: surt del teu interior tot aquest talent. I això encara m'agrada més i ho fa més pur. És per això que no em cansaria de mirar-te mentre intentes anar al ritme de la música. M'agrada aquest sentiment!

Ja són sis anys després

Han passat ja sis anys. Quantes emocions! I coses per explicar-te. És una barreja de records, sentiments i esperança que tot continuï avançant. Anem creixent junts tots i la teva personalitat va brotant, formant-se, i cada vegada més teva. Continuo mirant el mapa de tant en tant, com resseguint el trajecte i intentant valorar aquest viatge que va ser tan fascinant. Tan únic per a nosaltres. Sempre venen els bons records, també es manté el camí d'esperança i dificultats que vam traçar, i aquelles primeres vegades de tot, que són ja inesborrables. Enmig del mapa, recordo el preludi de la primavera, la fi de les nevades, la humilitat dels rostres i la duresa del territori. Evoco com si fos avui un panorama amb poc futur, tons de cel gris i negres nits però en aquest ambient emergia la "llum" de la nostra esperança traduïda en amor i estima.

Pensaments heretats

He pensat molt en tu aquests dies i tenia ganes d'escriure les emocions que em passaven pel cap. Hi ha moments que conviden a fer-ho, per dolents que siguin, i que també et serveixen per valorar les coses encara més bones que ens passen en aquesta vida. El que tu moltes vegades em transmets, m'evoca la infantesa i els records de tenir algú al costat quan més ho necessites. Són les llavors que passen de pares a fills en els cicles de la vida i que van teixint les generacions. Em quedo en els més humans, en els que ens han d'ajudar en les nostres vides; des del dia a dia als plans de futur. A vegades, encara que no sembli fàcil, junts ho intentem sempre amb la predisposició d'anar saltant els obstacles i tu sempre hi poses la llum per aconseguir-ho. Com l'altre dia que no vam parar de córrer i caminar pel Barri Vell buscant superar-nos i gaudir del millor que ens dóna la nostra ciutat. Disfrutàvem d'una posta de sol radiant de primavera.