La gran satisfacció de tenir-te

Segurament mai s'acaba de tenir tota la recompensa. Segurament mai es pot estar satisfet del tot. Però la gran satisfacció de tenir-te i de veure't ara mateix mentre dorms, descanses, és un plaer indescriptible. És un silenci imponent. Respires lentament i a cada batec que sento intento acompanyar-lo per respirar junts. Per sentir junts aquest silenci tendre, fràfil però que em serveix per evadir-me i pensar en voler sentir la màxima felicitat. Una vegada més tinc la por de no trobar les paraules adients. Intento escoltar el meu cor i pensar per ell. Per una vegada, no vull la racionalitat mental sinó que parlin els meus sentiments. I tot, gràcies a tu per ser aquí i donar-nos tot el que tens.