L'assassinat de la periodista russa Anna Politkovskaya et transporta en el temps i veure el reportatge sobre la tragèdia a la televisió, et fa reviure la cruesa d'un país que avança en petites dosi i sense esperances en la immensa majoria de la gent. Només els milionaris de Rússia tenen esperança i potser ni viuen al país perquè es poden permetre continuar enriquint-se i al mateix temps guadir d'un altre clima més assoleiat. La gent, els seus rostres d'impotència i manca d'il·lusió és segurament el que t'emportes d'un país que de tan immens que és que no et permet veure l'esperança per en lloc. La impotència és tanta que els mateixos ciutadans l'ha tenen assumida i conviuen amb la melanconia. I el vodka mai serà la solució: només un consol.
14 October 2006
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment