Hi ha silencis indescriptibles que per la rutina del dia a dia no paro a valorar i sovint trobo o busco massa excuses per evadir-me de les pauses del que podríem dir tan sols contemplar. El cel, els estels, el mar, la muntanya... o tu, per exemple, mentre dorms. És un silenci sepulcral, captivador. I mentre sento la teva respiració penso que és un moment que em permet reflexionar. Però són tantes i tantes coses que em costa agafar-les per resumir-les. És una sensació de plenitud, descans, felicitat i un moment personal tan fascinador que em permet gaudir d'un altre tu que m'encanta.
1 comment:
Quina entrada tan bonica. Contemplar un nen dormint, plàcidament, en silenci, es una de les coses mes meravelloses que hi ha. Em fas pensar en els meus fills quan eren petits i em ve la nostàlgia d'aquells meravelloses anys. Gràcies per compartir moments tan deliciosos
Post a Comment