Els qui no tenen

No puc pensar que tinc el que em mereixo en aquesta vida quan em poso en el lloc dels qui no tenen. És quan em sento un privilegiat immerescut i que més d'una vegada hauria de posar-me en el cos d'una altra persona: pensar en què la bola del món dóna voltes i voltes i jo l'aturo en qualsevol lloc de l'Àfrica o l'Índia. Segurament em tocaria una vida més humana però més endurida per les injustícies del Planeta. L'equilibri és un somni personal i una utopia escrita, però traslladar-me em dóna l'esperança d'intentar veure algú feliç i que no em necessita com a intercanvi i ni m'enveja. He fet un intercanvi personal, però sense retorn i tant de bo ho pogués tornar a repetir cada vegada que la ment em commou.