Quan sempre hi ha algú

A vegades, entre la foscor, segur que sempre hi ha una esperança. A vegades, pots oblidar-te'n o no pensar-hi suficient, però és bo recordar que sempre, entre aquella foscor temporal, hi ha un motiu que saps que brillarà i que et recordarà quin és el camí que has de continuar per no prendre un rumb allunyat del que s'espera de tu. Després, amb paciència, penses que els camins dels adults necessiten estels que brillin perquè ens il·luminin però perquè ho facin, també els hem d'ajudar. Perquè elles sempre, sempre, hi seran.