Les absències inesperades condicionen les nostres vides. Els records marquen el present i tindran continuïtat en el futur de la relació entre pares i fills. És difícil saber trobar les paraules adients i els gestos més oportuns, quan ningú n'estava preparat. Però és emocionant les respostes que obtens quan afrontes la realitat, que acabes convertint en un conte de tendresa entre llàgrimes. La seva infantesa és un bàlsam d'esperança que ens condicionen i ens serveixen de suport per transformar els nostres pensaments. Sort d'ells, que sempre hi són.
22 December 2007
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment