M'agrada quan em sorprens amb les teves llargues abraçades. Les més tendres són quan te'n vas a dormir, quan ja sembla que no et queden energies i els ulls no responen a les teves forces. Encara necessites balancejar-te per dormir i la teva cantarella cada vegada té una veu més aguda, però manté el fil melòdic de sempre. Mentrestant agafes el teu gos de peluix preferit i el seu color blanc es barreja amb el del teu cabell. És un petit ritual de llargs instants per a mi amb la calidesa de la nit que ens acompanya.
05 April 2008
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
3 comments:
Post a Comment