Caminant amb el temps

Feia dies que volia trobar aquest moment després d'un cert temps, tot i que em costava definir les sensacions, que es barrejaven amb certs temors també. Les il·lusions es mantenen, però cada vegada són diferents. Els records continuen mentre avancem junts i pensem en continuar-ho fent. M'agraden moltes coses d'aquest nostre trajecte, tot i que és necessari anar ensopegant pel camí. Moltes vegades voldria aturar el temps, com si volgués que passes més lentament, però és inevitable que així sigui. Mentrestant, penso en la teva enorme vitalitat i com has sabut sobreposar-te sense ser-ne conscient i et donc les gràcies perquè ens permets a tots nosaltres, els qui més t'estimem, que ho podem compartir.