Em va emocionar l’altre dia veure’t cantar amb l’afició que ho feies. Dalt de l’encenari, amb la claror dels focus i envoltat d’altres nens i nenes, et veia feliç de trobar-te en una activitat que portes a dins. Tu cantaves i jo t’imaginava, després de molt temps de veure’t cantar a casa amb tanta afició. Hores i hores disfressat amb qualsevol cosa, estirat, i posant veu a les cançons dels cedés que ja et coneixes a la perfecció de tant posar-les. Aquests moments són com la música de la teva personalitat, amb un dot innat que jo mai tindré però m’agrada que tu el tinguis per a la música. La música és com la melodia de les nostres vides i per això la necessitem. A mi m’agrada molt aquest sentiment que em i ens transmets tan sovint que t’ho agrairé sempre. Són notes de felicitat.
No comments:
Post a Comment