No sé si el que he de pensar és que a mi no em sortirà bé tot el procés. Que jo no en sabré, que em faltarà preparació perquè tot acabi com jo havia somiat. "És que encara queda tant..."Tot plegat, és massa fascinant com per lamentar-nos abans del nostre gran repte. És innegable que les pors hi han de ser, ens han de sortir de dins, però la confiança i l'esperança sempre han de prevaler per anar cremant les etapes. És més, per a la vida mai estem preparats per als canvis i sempre tendim ha pensar en negatiu. Per tant, siguem vitals i diguem: " i per què jo no?" Si, precisament, nens com els de la imatge m'estant esperant. Ells encara tenen tota una vida per recórrer però necessiten algú tant important com uns pares.
No comments:
Post a Comment