Transmissió de felicitat

La veritat és que t'emociona en l'interior parlar sobre les adopcions quan algú et fa la pregunta tímidament sobre la teva experiència. Ja saps que probablement s'haurà plantejat la possibilitat de dur a terme l'adopció d'un infant. Les passes mentals seves ja estan fetes. Sent il·lusió que has de combinar amb fredor perquè el camí és llarg.

És evident que no personalitzes durant la primera conversa i no entres en detalls perquè cada experiència és única, però penses sense dir-ho: "tant de bo tingués l'experiència de la seva vida!". Després, quan has deixat la conversa i reflexiones en la intimitat sobre el tema, raones: "serà cosa del destí?" Per què sempre em ve a la ment aquesta pregunta?