Les retrobades són moments especials i és evident que els records van perdurant en el temps. Sobretot, els més bons, que són els més fàcils de recordar. Tohom té els seus guardats a la ment i, a vegades, amb tan sols mirar-te als ulls ja saps quines sensacions un ha experimentat en cada cas del seu viatge tan personal. Els sentiments són encara tous després d'un any, tot i que penses que posat en el temps el teu trajecte ha estat molt curt. Veus fins i tot que potser has anat massa ràpid, però quan hi ets en ple procés, la lentitut t'arriba a ofegar i, en segons quins moments, et desespera. Però saps que has de superar aquests moments per continuar el teu camí. En el fons, saps que la vida també requereix dificultats per valorar després la grandesa de la recompensa. I quan és amb altres viatjans, la il·lusió es magnifica i és emocionant veure una gratitut compartida a la vida mateixa.
No comments:
Post a Comment