Tan sols una trucada m'ha emocionat. Perquè de fet feia massa temps que no sabíem res els uns dels altres. Reconec que, després d'una bona estona, he penjat el telèfon amb els ulls humits perquè són massa records que em cauen al damunt a l'instant: és només una sensació mental la que sento però que alhora em colpeja durament el cos. No ho sé. Em costa descriure tants records després de gairebé un any. De fet, per Sant Jordi farà un any que iniciàvem el nostre gran trajecte per ser un més. Des de l'1 de maig vam ser quatre a la família. Tot ha passat massa ràpid, però les sensacions són tan màgiques que explicar-les se'm fa fins i tot estrany. En el fons, el meu esperit em diu que té ganes de reviure-les i repetir-les. Aquestes vibracions em fascinen i tu, tan sols amb la teva trucada des de la distància, has obert la porta que dóna pas a tot aquest corrent d'il·lusions, somnis, llàgrimes, esperances, abraçades, felicitat i rialles. Què més es pot demanar! Gràcies per compartir emocions Josefina.
No comments:
Post a Comment