04 April 2006

La ment et transporta



És emocionant pensar que pot fer el teu fill en aquests moments, quan tu ets en el Primer Món i ell està en el Tercer Món esperant els seus primers braços paternals. Són contrastos difícils d'explicar i de seguida et ve a la ment la sensació que quan aquí no valorem l'abundància allà anhelen tan sols la supervivència. És per això que la ràbia et fa sentir impotent, ja que saps que la societat viu, majoritàriament, d'esquenes a aquest món.

Els desequilibris resulta que són necessaris perquè una petita part del Planeta visqui amb tota mena de luxes, però quan tens una part de tu a l'altra part del món el ventre és el primer que se't contrau i reclama a la part del cos que faci quelcom. Arribes a la conclusió que tenim tant i de tot que no sabem valorar-ho. Per fer-ho, no hauria de caldra patir. I quan encara que sigui només un moment et pares a pensar que tens un fill i que t'està esperant, és inevitable que t'emocionis i pensis que estem obligats i condemnats a deixar un món millor.

1 comment:

Anonymous said...

Res en contra de l'article, però no estic d'acord amb un parell de punts a alguns extenct. Sóc probablement una minoria, però, lol. Gràcies per compartir.