Per motius professionals, consulto l'atles en relació a un país de Sud-amèrica. Però sento de la curioistat d'anar a veure el mapa de Rússia. Tinc la necessitat de fer-ho. He d'anar a buscar Rússia! I com més ampliat vegi el país, doncs millor. De fet, ja m'ha passat altres vegades però ara tinc ganes d'explicar-ho. I quan vaig a fer-ho, a mida que vaig passant les pàgines ja sento un feeling especial dins del meu cos difícil d'explicar. No sabria ni per on començar perquè tot és tan personal que tens por de no saber-ho descriure. Sents una emoció que et pesa com si et caigués un gran pes de formigó al damunt.Et quedes uns segons pensant en tot i res, però ràpidament te'n vas a aquella ciutat amb el dit i imagines el rostre del teu fill allà dins. Sobretot, no dibuixes mentalment la imatge actual sinó que et ve el rostre de la primera vegada. Aquella trista i pobra sala on per primera vegada vas veure entrar el teu fill, embolicat amb una manta, amb molta roba i en els braços d'una dona. Aquella imatge és inborrable i sempre la veuràs en el mapa encara que no surti al costat de Moscou. Tú, tan sols tú, saps que hi és. I només tú la veus.
No comments:
Post a Comment