He llegit un conte senzill. Tan sols parlava dels valors de la família, però amb els temps que corren suposo que això ja és molt. M'ha fet entristir, riure, pensar, somiar, reflexionar i aprendre que, a vegades, estem a prop dels nostres fills però al mateix temps a massa distància. Tenim un excés de coses en què pensar i tasques a fer abans d'apropar-nos amb tendresa al seu món i a les seves interioritats. I sí, ja sé que cada vegada costa més educar els fills i que la societat té problemes de valors, però és sensacional el que només et pot arribar a transmetre un conte si estàs predisposat a llegir-lo com si fossis un nen. És més, el conte no és per a un adult, però l'he volgut aprofundir amb la innocència d'un infant. I potser, treure'm del meu estadi natural , ja m'ha servit per sentir l'emoció d'un nen davant d'uns valors tan sols humans. Què fàcil no? Però alhora que difícil és trobar aquests estadis de ganes de d'autodespullar-nos de la nostra rutina i sentir-nos infants. En definitiva, apropar-nos al món dels nostres fills, que tampoc costa gens.
No comments:
Post a Comment