Compartir esperances

La trobada amb futurs pares adoptants acaba amb un cúmul d'il·lusions compartides perquè estan en la fase inicial i en la de somiar. Ajudar-los a pensar que els seus somnis poden ser realitat és molt gratificant i t'omple de satisfacció. Encara que no sigui la mateixa esperança tens la sensació de posar, només per una estona, la mà a l'esquena a algú que saps que tard o d'hora la necessitarà. El trajecte és llarg però la motivació fa que tot sigui més curt i que cal pensar en anar superant obstacles. Oblidar-te de tot i pensar que hi ha algú, allà on sigui, que ja està esperant val la pena intentar-ho i animar a qui estigui decidit a fer el viatge de la seva vida. Donar esperances i il·lusions és també rebre-les i diria que fins i tot augmentades.